A VOLTES AMB LA (NOSTRA) HISTÒRIA (I)

El concepte d’Història és molt sofrit per les nostres contrades. Si en tota Europa i, més encara, en la resta del món civilitzat llevat de xicotetes corrents conegudes com a ‘revisionista’ o ‘negacionista’, els historiadors i historiadores de diverses escoles historiogràfiques coincideixen a assentar els criteris i definició de totalitarisme, autoritarisme o feixisme, a ca nostra sembla que encara no hi ha prou distància per a una mínima perspectiva històrica.

Es podrà estar d’acord o no, per curta o per excessiva, amb la llei de la Memòria Històrica (per a nosaltres és insuficient), però la Història recent –amb majúscules- no pot ser sacrificada amb interpretacions tan distorsionades dels fets històrics com per a no voler reconèixer que ací al 18 de juliol de 1936 hi hagué un colp d’estat militar i una trama civil que el sustentava; que ací hi hagué una Guerra Civil; que ací hi hagué Dictadura i repressió; que ací ha hagut llarga lluita per les llibertats democràtiques, un període de transició i, al cap davall, reforma democràtica que no ruptura, i la resta d’un procés històric que ens arriba fins ara i del qual tenim tot el dret a opinar, així com a deixar fer el seu treball a l’historiografia honesta. La interpretació dels fets no pot negar els fets mateixos, si no es vol caure en la falòrnia –en bon castellà, patraña-.

La dita Real Acadèmia de la Història que compta, junt a historiadors capaços i honestos, amb una bona nòmina de gent imposada pel franquisme, ens ha fet, si ben bé es mira, un favor als i les demòcrates espanyols. Ha mostrat les seues vergonyes i, sobretot, la necessitat que l’imperi de la raó aplicada al criteri de la història com a ciència social s’òbriga pas davant de la instrumentalització de la realitat recent del cas espanyol pel que fa al període dramàtic esmentat.

La nostra membresia té al seu abast alguns dels articles que mostren fins a quin punt aquesta Real Acadèmia necessita la seua actualització. És senzillament de vergonya que en aquest pretès Diccionari… amb el seu aval, a tall d’exemple, aparega na Rita Barberà amb una entrada que no és sinó el registre laudatori de la biografia escrita i pagada amb finalitat política per a l’alcaldessa de València. Des de l’antiguitat hi ha la distinció entre panegíric, crònica i l’article més o menys enciclopèdic de referència històrica. Com ben bé se sap, el panegíric és propagandístic, polític en la mesura que s’escriu ad personam. Recomanem, doncs, per tal com n’és, d’esclaridor, l’article publicat hui mateix al diari El País pel professor Julián Casanova. 

(NOTA D’AR)

LA ACADEMIA Y LA HISTORIA

Todas las disciplinas académicas poseen sus métodos, reglas y hábitos que las identifican y deben respetar quienes se comprometen con ellas profesionalmente. Los historiadores no nos dedicamos solo a compilar listas de nombres, fechas, lugares y acontecimientos. La historia es una disciplina compleja y los historiadores un grupo muy variado. Además, el conocimiento histórico tiene límites bien claros, porque la verdad absoluta es inalcanzable y los hechos, como ya puso de manifiesto Edward H. Carr hace ahora medio siglo, nunca nos llegan en estado puro. Pero eso no quiere decir que inventemos la historia, ni que tengamos que renunciar a captar, por medio de enfoques y métodos de indagación apropiados, un pasado parcialmente verdadero.

Advertisements

Quant a mislataroja

Informatiu digital independent i d'esquerres de Mislata
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s