UN ALTRE RECONEIXEMENT A LEONARD COHEN (I)

AR es troba exultant de joia. El reconeixement del premi atorgat a Leonard Cohen per tota una vida de treball en les seues diverses facetes, mitjançant el Píncipe de Astúrias és inapel·lable.

Leonard Cohen significa la transposició de la lírica col·lectiva al cor dels joves de diverses generacions. 50 anys en la música, en les lletres (lyrics) carregades de poesia -un dels cantautors més importants de la segona meitat del segle XX en llengua anglesa, però també en el francès de Montreal i Quebec-, en la novel·la, els poemaris i, fins i tot, intervencionista en la consciència pacifista global (guerra de Vietnam, drets civils de les minories, guerres de l’Iraq i un llarg etc). Algú ha recordat que si Pet Segers tingué la seguida de Joan Báez i aquesta de Bob Dylan, Leonard Cohen recull totes aquestes veus i moltes més en la seua mateixa veu. Nosaltres direm que des de Le partisan (The Warrior), seguírem la seua trajectòria.

Cançons com ara Suzan, Mary Anne i elapés com Chelsea Hotel o Songs of Hate and Love marcaren una primera generació de cohenaddictes. Més tard, cançons com Last Waltz i l’elapé dedicat a cantar com a mena d’homenatge personal poemes de Federico García Lorca escrits arran de “Poeta en Nueva York”, formen part del cimall de la seua trajectòria com a artista, creador i cantautor alhora.

Algun exagerat ha volgut comparar Sabina a Leonard Cohen. No volem menysprear l’obra del cantautor Joaquin Sabina de cap manera. Sabina és un cantautor digne, tot i que cap crític exigent no gosaria –ni ho fa fet encara- posar-lo en la mateixa línia de flotació que Georges Brassens o Leo Ferré, per citar-ne figures de relleu que no podran ser mai substituïdes. A molt estirar i salvant totes les distàncies, Sabina és el Moustakí de la nostra contrada.

Leonard Cohen, però, és tota una altra cosa: un fenomen de caire universal, capaç de superar, per una banda, diferències generacionals –ja ho hem dit- en 50 anys, mig segle, si més no; i, per altra, la seua obra va enllà del límit de les llengües que empra. No hi ha país mitjanament culte que no tinga com a referència algunes de les balades de Cohen. De cap manera no podem dir el mateix d’un brivall de la nit com el mateix Sabina s’ha definit en més d’una ocasió. I això no li’n lleva cap mèrit, ja que per parlar d’”atributs” el mateix Cohen es defineix en una cançó pròpia  com un lady’s man, és a dir, en castellà expressiu la ‘boutade’, un chuloputas. A Sabina allò que és de Sabina –molt!- i a Leonard Cohen un respecte, sisplau.   

(NOTA D’AR)

 

EL IMAGINARIO DE LEONARD COHEN, PRÍNCIPE DE ASTURIAS DE LAS LETRAS

El jurado destaca el “imaginario sentimental” y el “valor inalterable” de la obra del cantante y poeta canadiense

 

EFE / OVIEDO

Advertisements

Quant a mislataroja

Informatiu digital independent i d'esquerres de Mislata
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s